Amb motiu del centenari de la mort d’Ignasi Pinazo Camarlench i la declaració institucional del 2016 com a any Pinazo, la Diputació de València vol fer el seu homenatge particular a aquest gran artista valencià mostrant el resultat dels processos de restauració aplicats a uns quants dels dibuixos magnífics que l’artista va enviar des de Roma.
Ignasi Pinazo Camarlench, (València, 11 de gener de 1849 – Godella, 18 d’octubre de 1916) va ser pensionat (becat) de pintura de la Diputació després de guanyar l’oposició a la plaça de Roma el 7 de setembre del 1876. El reglament per a aquestes oposicions establia una durada de tres anys amb una dotació de 3.000 pessetes per cada exercici. Segons la base setena, el premiat contreia l’obligació de remetre a la Diputació, en cadascun dels dos primers anys, diverses acadèmies (croquis d’un nu) de l’antic i del natural dibuixades i estudis de colorit. Transcorregut el primer any de pensionat, Pinazo féu el primer enviament reglamentari des de Roma el 13 d’octubre del 1877.
El tercer any, com a terme de la pensió, havia de lliurar un quadre d’història el tema del qual era assignat pel tribunal. En aquest cas fou El rei en Jaume en el llit de mort lliurant l’espasa al seu fill en Pere, que Pinazo no remeté fins al 31 d’agost del 1881.
La restauració dels dibuixos
El laboratori de restauració de patrimoni artístic moble de la Diputació ha dut a terme el tractament de restauració dels dibuixos, acadèmies del natural, que Ignasi Pinazo va remetre a la Diputació durant els anys que va romandre com a pensionat a Roma amb l’objecte de restablir-los a un estat adequat de conservació. Aquestes acadèmies, fetes amb grafit i carbó sobre paper, estaven deteriorades no sols per l’envelliment propi dels materials, sinó també per les conseqüències de muntatges antics i emmarcats inadequats, i agents com la llum, la humitat excessiva i l’acció d’insectes xilòfags.
En començar el tractament dels treballs de restauració alliberant els dibuixos dels antics muntatges, els tècnics del servei de restauració es trobaren amb una sorpresa en el revers d’uns quants dels treballs: alguns dibuixos tenien en la part posterior esbossos, grafismes i fins i tot altres acadèmies més elaborades, molt probablement pintades també per l’artista. El tractament de restauració es va aplicar en eixos casos atenent d’igual manera els dibuixos de les dos cares.
Per al muntatge final, es dissenyaren carpetes de conservació que permeten emmarcar les obres de manera que queden a la vista els dibuixos lliurats i firmats per Pinazo i els de la part posterior del suport.
El mecenatge de la Diputació
LaDiputació de València atresora un patrimoni artístic sorprenent i poc conegut. Aquest patrimoni està molt lligat a les pensions (beques) de belles arts, que permetien una formació artística de joves promeses. El seu origen es remunta a un acord del Ple de la Diputació de València del 3 de febrer del 1863, que creà amb caràcter permanent aquestes pensions, que oferien suport material a artistes jóvens i els donaven la possibilitat d’eixir de la província, conéixer en directe les obres artístiques i completar la formació que marcaria la seua trajectòria. Francesc Domingo Marqués, Josep Benlliure, Ignasi Pinazo i Joaquim Sorolla són alguns dels artistes pensionats en la modalitat de pintura per la Diputació de València en la segona meitat del segle XIX.
Els exercicis fets en les oposicions per a obtenir la beca i els enviaments reglamentaris dels pensionats a la Diputació formen part del gran patrimoni artístic de la Diputació de València. En l’Arxiu General i Fotogràfic de la corporació provincial es conserva el patrimoni documental, format en aquest ca, pels expedients de cadascun dels pensionats.