¿Per què el FC Santk Pauli, un club modest d’Hamburg que milita habitualment en la Segona Divisió alemanya, s’ha convertit en un símbol de l’esquerra alternativa i antisistema a escala mundial? Sota el títol Un altre futbol és possible? aquest dijous, 29 de juny, tindrà lloc una nova sessió dels Debats del Magnànim. En l’acte, que tindrà lloc a partir de les 19:30 hores a la sala Gregori Mayans del MuVIM, intervindran Carles Viñas i Natxo Parra, autors del llibre Santk Pauli. Un altre futbol és possible (2017, Tigre de Paper); Xavier Sarrià, cantant, escriptor i autor del pròleg; i Vicent Flor, director de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació.L’entrada serà lliure i gratuïta.
El Santk Pauli és un club diferent i no només perquè siga un dels pocs equips al món que juga amb samarretes de color marró –sembla que era la tela més barata que solien vestir els treballadors del barri a principis del segle XX– i inicia els seus partits amb la música d’AC/DC. Fundat el 1910 al barri obrer i portuari del mateix nom d’Hamburg, el FC Santk Pauli era fins als anys vuitanta del segle passat un club modest i aguerrit com molts altres que pugnava en la Segona Divisió per situar-se entre l’elit del futbol alemany i jugar en Primera.
Tot i que sempre havia estat un equip de tradició obrera, la construcció de la identitat esquerrana del Santk Pauli comença als vuitanta del segle passat, en paral·lel amb la configuració d’aquest barri proper al port com a centre de la vida nocturna, bohèmia i musical de la ciutat, i en relació al naixement de nous moviments contraculturals i alternatius –verds, pacifistes, okupes–, de manera que l’estadi Millerntor començà a ser punt de trobada de grups d’animació d’esquerra, anarquistes i antifeixistes. Aquesta identificació contrastava amb el què passava en la majoria d’estadis d’Europa, on el moviment hooligan exhibia una ideologia nacionalista, violenta i d’extrema dreta.
Des d’aquells anys, el Santk Pauli ha continuat participant en les lluites socials de la ciutat i del món, posicionant-se en la defensa dels drets socials i les minories, i s’ha convertit en un referent de l’esquerra, amb seguidors i simpatitzants arreu del món. Identificat amb el barri i amb les seues idees, a l’estadi trobem habitualment, junt a la bandera pirata del club, la bandera LGTB, imatges del Che o pancartes de suport als refugiats o contra el racisme.
Carles Viñas (Vila de Gràcia, 1972) autor del llibre, és doctor en Història Contemporània. Ha analitzat l’extremisme polític i esportiu, els estils juvenils i el rerefons social de l’esport. Ha publicat Skinheads a Catalunya (2004),El mundo ultra. Los radicales del fútbol español (2005) o Tolerància zero. La violència a l’esport (2006). Mentre que Natxo Parra (Barcelona, 1981), és advocat laboralista i llicenciat en Ciències Polítiques, ha compaginat l’exercici de l’advocacia amb l’estudi i la investigació dels moviments socials, el sindicalisme o l’islamisme gihadista.