“Aquesta és una exposició no irrepetible -perquè esperem que hi haja més com ella-, però sí imperdible”. Amb aquestes paraules s’ha referit Xavier Rius, Diputat de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, a l’exposició ‘Hiroshige i su època. Visions de la natura en l’art japonès i xinès del segle XIX’ que es podrà veure fins l’1 de juliol a la Sala Alta del MuVIM, que exposa fins a l’1 de juliol la sèrie completa de Las cinquanta-tres estacions de l’Tokai-dô (1833-1834), obra magna del gran paisatgista Hiroshige Utagawa, l’artista clàssic japonès més prestigiós a Occident al costat de seu coetani Hokusai Katsushika. El Diputat de Cultura ha reconegut “l’honor” que suposa per a ell “presentar una mostra que mai havia sigut accessible per al públic valencià”. Per això “el visitant tindrà l’oportunitat de fer un viatge únic, com el que va fer l’autor en el segle XIX”, ha afegit Rius, qui ha felicitat el MuVIM per “remoure” el panorama cultural valencià amb exposicions com aquesta, “que enriqueixen i amplien el nostre horitzó de vida “.

El Tokai-dô era una antiga ruta que connectava la ciutat d’Edo (l’actual Tòquio) amb Keishi (Kyoto), la capital imperial. Una ruta plena de llocs o estacions on es proporcionava allotjament i menjar als viatgers i a les seues cavalcadures. Hiroshige la va recórrer en 1832 i, fruit d’aquest periple, va nàixer aquesta sèrie de cinquanta-cinc xilografies que constitueixen una obra mestra indiscutible del gènere anomenat fûkei-ga (“gravats paisatgístics”), de la que la sèrie completa s’exposa ara al MuVIM juntament amb La gran ona de Kanagawa, obra del pintor coetani Hokusai Katsushika, que també es pot veure a la mostra.

Per ressaltar la importància que la La gran ona de Kanagawa té en la cultura japonesa, Roberto Kunihik Okinaka, un dels comissaris de la mostra, ha establert una comparació amb aquelles obres d’art que també s’han convertit en icòniques per a la cultura occidental: La Gioconda de Leonardo da Vinci, Las Meninas de Velázquez o El crit d’Edvard Munch.

Però no només al Japó: un indici de la rellevància mundial que ha adquirit l’obra de Katsushika és que forma part del menú d’emoticones de la coneguda aplicació mòbil WhatsApp. Honor que comparteix, precisament, amb El crit de Munch.

Una exposició molt british

“Aquesta exposició podria estar perfectament al British Museum de Londres. De fet, han tingut moltes d’aquest tipus. Fins i tot a la botiga del museu britànic pots adquirir merchandising amb el motiu de La gran ona de Kanagawa: coixins, samarretes, bosses, etc. “, ha dit per la seua part Rafael Company, director del MuVIM. Company ha incidit sobretot en el fet que exposicions com aquesta contribueixen a eradicar la xenofòbia “lamentablement tan present en les nostres societats suposadament avançades: aquesta mostra ens permet conèixer de prop una cultura tan important com la japonesa”, ha dit abans de recordar la fascinació que els europeus sempre han sentit per cultures exòtiques “com l’otomana: durant el segle XVIII es va convertir en una autèntica moda, com ho demostra l’òpera de Mozart El rapte del serrall, que està ambientada a Turquia”. Però també ha assenyalat la “egiptomania” que va despertar la campanya de Napoleó a Egipte (1798-1801) o la devoció per la cultura xinesa que s’adverteix en les chinoiseries rococós. I per això la mostra està en el MuVIM: per promoure “un acostament a l’altre des de l’admiració, el respecte i l’interès per les seves formes de producció i expressió cultural”.

Però la influència de l’art japonès en la cultura occidental, ha recalcat Company, va molt més enllà de la moda: l’obra de Hiroshige, per exemple, va influir en l’obra de pintors francesos impressionistes, com Van Gogh, Manet, Pierre Bonnard o Tolosa -Lautrec: “Part de l’art occidental no seria explicable sense l’art japonès”, ha conclòs el director del MuVIM.

Un art del ‘món flotant’

Amador Griñó, cap d’exposicions del MuVIM, ha subratllat la modernitat radical de les obres exposades: “No sembla que estiguen fetes al segle XIX. Podrien haver-se fet fa deu anys “, mentre que Raúl Fortes, co-comissari de l’exposició, ha destacat que estem davant mostres exquisides d’un art marcadament popular, perquè es tracta “d’obres que tracten de satisfer els gustos, no de la classe aristocràtica ni de la reialesa, sinó dels comerciants adinerats”. Per això retrata imatges paisatgístiques d’una ruta —la del Tokai-do—que era accessible per a tothom. A partir del segle XIX aquest tipus de pintures es va convertir en un gènere propi, l’ukiyo-e o ‘imatges del món flotant’.

Per a la cultura japonesa, fortament influïda pel budisme, la realitat és un món d’aparences, il·lusori i fugaç, del qual calia desfer-per accedir a un món més transcendent. “Per això mateix, al principi l’expressió ‘món flotant’ té un sentit fortament pejoratiu”. Però tot això canvia amb l’ascens econòmic i social de la classe comerciant, “la més baixa en el sistema de classes japonès, molt jerarquitzat, però al mateix temps la que posseeix diners suficients per adquirir obres d’art”. A partir del segle XIX, el “món flotant” perd les seves connotacions pejoratives i fa referència a tots els aspectes agradables de la vida, que són els motius artístics que apareixen en el ukiyo-e: vistes famoses (Meisho) de rutes com el Tokai-dô, però també retrats d’actors del kabuki, un dels gèneres del teatre tradicional japonès. O fins i tot “imatges dels barris del plaer —tan visitats pels mercaderes—i tot tipus d’il·lustracions eròtiques”.

‘Hiroshige i la seva època’ també inclou mostres similars d’art xinès, que tant va influir en la cultura japonesa, que permeten establir paral·lelismes i advertir les diferències entre dues expressions artístiques emparentades que van acabar discorrent per camins diferents. La mostra es podrà veure a la Sala Alta del MuVIM fins a l’1 de juliol del 2018. Els caps de setmana i dies festius, l’entrada al museu és completament gratuïta.