• L’associació professional ha celebrat les seues III Jornades de creació d’arts escèniques per a la infància i la joventut a proposta del Teatre Escalante de la Diputació
  • Els participants proposen un canvi del model actual de foment del teatre en els instituts, on es prevalen els objectius curriculars

16/11/2020

L’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors Teatrals (AVEET), a partir d’un encàrrec del Centre Teatral Escalante, va celebrar entre el 9 i el 12 de novembre les seues III Jornades de creació d’arts escèniques per a la infància i la joventut. La cita va constar d’un taller per a escriure per a adolescents a càrrec del dramaturg Nando López i d’una trobada de professionals.

Com destaca la diputada de Teatres Glòria Tello, “l’èxit d’esta tercera edició i les seues conclusions confirmen la consolidació d’estes jornades i la necessitat de continuar propiciant espais d’aprenentatge, debat i reflexió que motiven als nostres creadors i espectadors més joves”. I tot això, matisa, “per a situar a la dramatúrgia infantil i juvenil en el lloc destacat que es merix”.

Entre les conclusions a les quals es va arribar durant les jornades va estar la de constituir-se en pont entre l’educació i la cultura, puix que les associacions poden ser un bon interlocutor per a procurar sinergies que fomenten l’ús del teatre com a eina educativa.

En esta edició, una de les taules redones es va dedicar a la creació d’arts escèniques per a adolescents. Durant la seua celebració es van posar de manifest les traves a les quals s’enfronten les companyies i els autors especialitzats en el públic juvenil.

L’estigma de la juventut

“El terme teatre infantil oblida esta franja d’edat. Per una qüestió d’horari, per temàtica i per falta d’hàbit, deixa a l’adolescent a casa. Este públic és el gran oblidat per un problema multicausal”, va exposar Joan Nave, de la Companyia Esclafit Teatre, d’Elx.

D’una banda, es va subratllar que els programadors limiten l’oferta per a esta audiència, per un altre, que els creadors reduixen la seua producció, i per últim, que l’assistència al teatre en els centres educatius es basa en la militància esporàdica d’uns certs professors.

“Fa falta una política regular estable perquè els xavals senten els espais teatrals com a propis. L’habitual és que l’enfocament dels continguts en l’edat de la pubertat siga tan pedagògic i paternalista que els provoque desafecció”, va lamentar Nando López, qui va criticar que els alumnes visquen l’experiència cultural com un examen i que estiguen estigmatitzats com un públic que té un mal comportament a les sales.

A aqueix fi, per a l’AVEET, una de les assignatures pendents és educar als educadors perquè es constituïsquen en intermediaris que fomenten l’afició al teatre entre els alumnes. Aqueix objectiu passa per un canvi del model actual, en el qual primen els objectius curriculars.

“S’han de revertir els motius que fomenten l’assistència escolar al teatre i en el seu lloc donar-li valor com una eina educativa que fomente un creixement emocional i com una via per a conéixer altres maneres d’entendre el món”, va argumentar la portaveu d’AVEET, Sònia Alejo.

Nando López, en concret, va apostar pel foment de la lectura teatral com un recurs pedagògic perquè els adolescents aprenguen a enfrontar les seues pors i a trobar la seua pròpia veu.

A aqueix respecte, els assistents van debatre sobre la inexistència de les arts escèniques en els centres d’educació. A l’escola privada sí ha sigut incorporada, però en la pública tan sols se li dediquen hores residuals.

Durant la trobada professional, també es va incidir en les males condicions laborals, que si de per si mateix en les arts escèniques són precàries, en l’àmbit de la creació per a la infància i la joventut s’afigen unes certes especificitats que agreugen més encara la situació.

Les jornades han sigut una nova ocasió per a visibilitzar i posar en valor la creació dramatúrgica per a la infància i la joventut. Des de l’AVEET, Alejo anima a les associacions “a ser generoses i valentes per a dur a terme la ingent labor d’inventar-nos fórmules per a incidir i crear ponts en l’àmbit educatiu”.