- El Museu de Prehistòria de València presenta la nova exposició que va des del Paleolític mitjà fins al superior contant la història dels neandertals i l’Homo sapiens en terres valencianes
- El diputat de Cultura, Xavier Rius, destaca que “és un pas endavant en el discurs museístic i en el disseny per aconseguir una exposició didàctica i atractiva per a tots els públics”
16/12/2020
El Museu de Prehistòria de València presenta la nova exposició permanent de societats caçadores i recol•lectores, una mostra que comença en Àfrica fa 7 milions d’anys, però amb el gruix de l’exposició en les terres valencianes, des del 350.000 abans del present, fins a finals del Paleolític superior, entorn del 12.000, on es desenvolupen dos períodes: un del Paleolític mitjà amb els neandertals, i el Paleolític superior amb l’aparició de l’Homo sapiens.
“La recerca sobre la Prehistòria valenciana ha canviat de manera substancial en les últimes dècades, sent necessari actualitzar el discurs expositiu amb una posada al dia de les troballes arqueològiques, des dels nous corrents investigadors”, explica la directora del projecte, Helena Bonet. Com a exemples s’inclouen per primera vegada restes botàniques o microfauna.
“Es tracta d’un discurs transversal on es parla de l’evolució del clima i l’adaptació humana als canvis, de la forma de vida, de l’aparició de la simbologia i la desaparició dels neandertals, amb espais de reflexió sobre, per exemple, que ens queda en l’ADN dels neandertals”, comenta Helena Bonet.
La museografia “adapta el contingut a un discurs didàctic amb quatre aspectes: una narració ordenada en seqüències i escenes en un recorregut per la cronologia i, paral·lelament, pels jaciments més importants del període de temps a les terres valencianes, a més la informació es presenta de forma didàctica, intentant intervenir amb el públic no especialitzat a través d’il·lustracions, produccions audiovisuals i punts d’experimentació”, explica el cap d’exposicions Santiago Grau.
En este sentit, el diputat de Cultura, Xavier Rius, explica que es tracta “d’un pas endavant en el discurs i en el disseny per aconseguir una exposició didàctica i atractiva, per a un públic familiar, per a estudiants i gent entesa, perquè tot el món trobe alguna cosa que els ensenye i els forme”, destacant “els anys de treball en els jaciments per oferir esta radiografia de la primera història valenciana”.
La nova sala de Societats caçadores recol·lectores comença amb un espai dedicat als inicis de l’Arqueologia valenciana en 1927, “quan l’impuls del SIP (Servei d’Investigació de Prehistòria) i el seu Museu va ser clau en la construcció del coneixement de la Prehistòria autòctona i també de la mediterrània peninsular”, explica la directora del Museu, Maria Jesús de Pedro, qui recorda que “és vital recordar l’origen museístic i investigador del museu. Les investigacions sobre les col·leccions del museu han estat el punt de partida necessari per a instrumentalitzar les exposicions permanents del museu per complir amb la funció social de l’exhibició oberta al públic”.
El passeig ens introduix en el Paleolític a les terres valencianes, que ací reunix testimonis des de fa uns 350.000 anys, fins al final del plistocé, entorn de dotze mil anys abans del present.
El discurs s’articula seguint dos eixos expositius. D’una banda, el discurs diacrònic dels paisatges canviants, amb la reconstrucció dels diferents ecosistemes que se succeïxen.
L’altre eix es desenvolupa de la mà dels importants jaciments paleolítics valencians, origen de les col•leccions i objecte preferent de la recerca científica: Cova del Bolomor de Tavernes de la Valldigna, Cova Negra de Xàtiva, Abric de la Quebrada de Xelva, Cova de les Malladetes de Barx, Cova del Parpalló de Gandia i Cova del Volcán del Faro de Cullera.
S’hi aborden aspectes transversals referits al comportament dels grups humans, com la socialització i la dimensió dels grups, les qüestions de gènere o la transmissió del coneixement, així com aquells aspectes de les seues formes de vida relacionats amb l’apropiació del territori, l’ús i control del foc, l’hàbitat, la tecnologia, la caça i la recol•lecció, les creences i les manifestacions artístiques.
La sala dedica un espai central com a nexe d’unió i lloc de reflexió entre el món neandertal i el món sapiens, en el qual es pretén interactuar amb el visitant i fer-lo partícip dels debats i interrogants que la recerca científica planteja en el moment actual. Per què van desaparéixer els neandertals? Som tan diferents?
L’exposició tanca amb el món simbòlic del Paleolític superior amb una vitrina sobre l’adornament i la imatge, però sobretot amb la presentació de l’art de la cova del Parpalló, una selecció de 98 plaquetes pintades i gravades de fa més de trenta mil anys, una de les millors representacions de l’art moble europeu.
La sala de Societats caçadores-recol•lectores és un espai on es propicia la reflexió, l’educació i l’oci cultural de qualitat. Un espai de trobada i diàleg entre el visitant i l’objecte, amb una museografia comunicativa que incorpora audiovisuals, mòduls manipulables i il•lustracions científiques.