El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha participat aquest matí en la jornada sobre “infraestructura verda i participació ciutadana”, celebrada dins del cicle de conferències de la Fira internacional Iberflora.
Durant la seua intervenció “Cap a un verd urbà per als municipis valencians”, el diputat ha exposat les línies de treball de la Diputació amb incidència directa sobre el verd urbà i la infraestructura verda municipal i ha anunciat la creació d’una línia específica que treballarà amb la consecució d’un verd urbà sostenible en els pobles valencians. “Creiem que és fonamental ajudar als ajuntaments en la planificació i gestió d’un verd urbà modern i sostenible, pensat i gestionat com un sistema fonamental per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans”, ha assenyalat Bort. Per això, la Diputació està desenvolupant el Pla de Verd Urbà Sostenible (PVUS), una guia metodològica per a la redacció de plans estratègics municipals específics per al verd urbà. Es tractarà d’una guia descriptiva dels estudis i anàlisis a realitzar en un municipi amb diferents propòsits. D’una banda, avaluar l’estat del verd urbà municipal, incloent el verd periurbà municipal amb clara influència sobre el municipi, així com definir objectius específics. A més, també es pretén definir els criteris de disseny i manteniment dels espais verds, traçar un pla d’inversions per a la millora i consolidació dels espais verds i definir possibles modificacions per a la millora de la gestió i optimització de recursos de manteniment de les zones estudiades. “Pense que el PVUS_Pla de Verd Urbà Sostenible pot ser un full de ruta municipal per al verd urbà que permetrà als ajuntaments introduir criteris de sostenibilitat i eficiència, alhora que desenvoluparà un discurs botànic singular i coherent amb la història, el clima i els ecosistemes de cada municipi”, ha explicat el diputat. Una vegada redactat el PVUS_Pla de Verd Urbà Sostenible per al qual es té previst oferir assistència tècnica, es preveu oferir ajuda als municipis interessats finançant part de les accions planificades així com establir un sistema de seguiment de la implantació dels mateixos. D’altra banda, el diputat ha incidit en la necessitat de pensar el verd urbà de forma particular per a cada municipi, atenent a les seues característiques singulars, la seua situació i la seua grandària. “El verd urbà és (o ha de ser) un sistema ampli d’espais públics, quants més millor, i per a ús i gaudi públic”, ha indicat Bort. Aquest verd urbà està format per parcs, jardins, zones esportives, àrees de joc, alguns vials riberes fluvials, alguns espais oberts periurbans,… “Vull recalcar el concepte de verd urbà com a sistema” i ha afegit, que com a representant de la Diputació, que atén a 266 municipis molt diversos, “aquest concepte general de verd urbà he de particularitzar-lo. O, almenys, he d’assenyalar algunes particularitats que enriqueixen el seu significat. Així, en molts municipis forestals de l’interior de la província, caldria contemplar dins d’aquest sistema de verd urbà les zones periurbanes forestals, l’anomenada interfície urbà-forestal, importantíssima per a reduir tant la generació d’incendis forestals com per a reduir els efectes dels quals es produeixen”. Respecte als municipis agrícoles, el diputat Josep Bort ha considerat que haurien de tenir-se en compte “camins rurals, hortes, terres de secà, també periurbans i moltes vegades connectors entre el poble i el camp o fins i tot entre nuclis urbans diferents. I no em puc tampoc oblidar de municipis litorals en els quals la platja i els seus voltants urbanitzats amb major o menor encert (quasi sempre menor en el nostre cas) han d’integrar-se, sens dubte, en el concepte de verd urbà o infraestructura verda municipal”.
“Definit el que seria “el nostre” concepte de verd urbà”, ha afegit, “vull incidir en la seua importància des d’altres aspectes més enllà del seu ús i gaudi públic en primer lloc, desitjaria introduir el concepte de sostenibilitat econòmic-ambiental. El sistema verd urbà no pot ser un albelló de recursos (aigua i jornades de treball fonamentalment) que facen que el seu manteniment siga inassumible per l’economia pública municipal. Ha d’estar pensat i dissenyat perquè el seu manteniment, tenint en compte que no és totalment eliminable, siga el mínim possible. Ja s’apliquen en molts llocs criteris: elecció d’espècies pròpies del clima local, aprofitament d’aigües de vessaments per a regs, planificació dels treballs de jardineria,…. Pot ser que alguns d’aquests conceptes necessiten divulgació a la ciutadania per a ser compresos, estem massa acostumats en els municipis a jardins i parcs amb criteris de disseny que no tenen res a veure amb la sostenibilitat, amb molta vegetació ornamental, prades i àrees pavimentades en les quals les fulles i fruits caiguts es retiren a abocador sense apreciar que són una font de matèria orgànica que pot gestionar-se d’una altra manera”.
D’altra banda, el diputat de Medi Ambient ha volgut introduir també l’aspecte d’adaptació al canvi climàtic. “En el nostre litoral mediterrani les tendències del temps ens semblen indicar, d’acord amb el vaticinat per la immensa majoria dels experts (excepte el cosí de Rajoy, clar), que el clima va a ser més àrid, amb més ones de calor i amb pluges més concentrades, per tant, més torrencials. Actualment en alguns dels nostres pobles els ciutadans fugen a l’agost cap a la costa o cap a refugis en el camp on factors com el mar o l’arbrat (agrícola o forestal) suavitzen la calor, però açò no va si pot ser durant 3 o 4 mesos a l’any”. I ha conclòs la seua intervenció afirmant que en aquests mesos, “un verd urbà ben dissenyat pot fer mínimament suportable un passeig fins al col·legi malgrat un sol de justícia i també, un verd urbà adequat pot contrarestar el microclima urbà que produeixen l’asfalt i el formigó”.